Aquesta setmana he anat dues vegades a La Vila Joiosa, i em sembla que d´ara endavant hauré d´anar-hi sovint. M´agrada molt, però he de fer per que m´agrade més, a mi i als vilers. Dilluns vinent hi torne! Com m´agrada canviar la rutina del treball a l´estudi front l´ordinador pel treball de camp! Més encara si vaig acompanayada per la "señorita de los canguros imprevisibles"! I poder passejar pels estrets carrers de cases de colors (aquesta "señorita" es sap els identificadors al Pantone!) o ficar els peus a l´aigua freda de novembre sota un sol de maig en horari laboral.
Tornant, al pagar el caríssim peatge de l´AP-7, m´he recordat de l´últim viatge que vaig fer en agost (aquell mes en què el Cràter va romandre buit). Vaig anar un cap de setmana a L´Alfàs del Pi. Cap de setmana de relax amb la "señorita de las margaritas mágicas", el "señor de la razón perpetua" i el seu xicot. Platja, aperitius, piscina, cocktails, soparet, intent de ball, risotades amb un pintallabis, jocs amb pedres, spa i hotel de 4 estrelles (això fou cosa del "señor de la razón perpetua", que jo, sense contar algun viatge amb la family i la convidada que els arquitectillos em varen fer a Berlin, mai no havia estat en un d´eixos). Va ser una bona manera d´acomiadar les vacances, haurem de repetir-ho més sovint!
Però si el repetim, cercarem de no apropar-nos massa a la Marina Baixa... Potser no en tinc sort, però no he sigut capaç de trobar cap lloc per dinar a La Vila o L´Alfàs on no estiguera tot escrit en anglès i alemany i on no hi hagueren menús amb fotos dels plats de calamars, paelles i sangries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada