dissabte, 14 de novembre de 2009

Un amic

El "señor de la razón perpetua" compleix hui 27 anyets. La imatge que util.litze com a felicitació en té ja uns quants anys també, però li tinc molt d´afecte (i he aconseguit trobar-la d´entre les cendres). Eren els meus primers passos amb Photoshop, dedicats a la portada d´un cd recopilatori que la "señorita de las margaritas mágicas", la de "los jamones perfectos", el "señor de las nubes deportistas" i jo li férem per un aniversari. Era l´ època de l´institut, o potser els primers anys universitaris.
Ell, el més petit però a l´hora el més gran, qui sempre em fa la contra i tantes voltes em trau de les meues caselles, qui em fa esperar, qui mai no sap els meus horaris, qui em desperta de les sestes, qui critica la meua manera de cuinar; però a la mateixa vegada amb qui més hores he passat penjada al telèfon, amb qui més hores he passat xarrant al portal de ma casa, qui m´informa de les novetats econòmiques, qui de vegades em trau dels pous dels cràters, qui fa el millor brownie de l´univers, qui em va acompanyar a la meua acomiadada de Firenze i a la meua acomiadada universitària, qui em dóna les abraçades més càlides...
Això és a soles un mosset d´ell, perquè ell és molt més gran! Xiquet, si em llegeixes, moltes felicitats! T´estime, t´estimo, t´estim!